La Mare de Déu de la Candela i els seus goigs populars

El dia 20/01/2011 va tenir lloc a l'altar de la Mare de Déu de la Candela, la presentació del llibre " La Mare de Déu de la Candela de Valls i els seus Goigs populars", una selecció i comentaris del poeta i gogista Joan Roig i Montserrat.

També varen ser presentats la nova edició del goigs de la Candela estampat en motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011 i de l'any Jubilar.
En la presentació fou iniciada per un petit comentari per part dels promotors, tot seguit en Joan Roig va fer una breu síntesis, del valor dels goigs en la seva vessant literari i de devoció popular.
El llibre am un total de 46 pàgines, compren un estudi sobre els diferents goigs dedicats a la Mare de Déu de la Candela de Valls, els seus textos i les diferents edicions que al llarg de la història s'han anat editant.

L'edició ha estat realitzada conjuntament per Gogistes Tarragonins i la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.


Joan Roig i Montserrat

Sacerdot, poeta i estudiós. Nascut a Felanitx (Mallorca), és rector d'Ulldemolins (Priorat). Com a gogista és autor de nombres lletres de goigs, ha curat l'edicio de moltes carpetes i ha escrit un bon nombre d'estudis i monografies. Cal destacar la seva catalogació dels goigs del poetes insulars i dels gravadors.

Edita: Gogistes Tarragonins i Parròquia de Sant Joan de Valls
Autor: Joan Roig i Montserrat
Impressió Gràfiques Moncunill - Valls
Any: 2011

Nota: Si alguna persona esta interessada en tenir aquesta publicació, pot dirigir-se a l'adreça electrònica següent: info@elmaniatic.cat

Valls: La mare de Déu de la Candela

Virolai a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la ciutat de Valls.

Valls, 1951

Valls: Sant Antoni Abat

Goigs en lloança de Sant Antoni Abat, titular de la seva parròquia de Valls.

Edició conjunta de la Parròquia i Gogistes de Tarragona.

Valls, gener de 2000

Tirada: 100o exemplars paper corrent.

Valls: La mare de Déu de la Candela

Goig en lloança de la mare de Déu de La Candela, excelsa patrona de la ciutat de Valls.
Edició estampada en agradosa recondança de l'anada a Valls de la "Sshola Cantoroum de la Basílica de Santa Maria de Vilafrancda del Penedés.
Justificació: 100 exemplars en paper offset, orla de color numerats.

2 febrer, 1971

Numero 625

Valls: Mare de Déu de la Candela

Goig a llaor de la Patrona de la ciutat de Valls.
Xilografia: A Català Gomis
Imp. Castell Valls 1961

Bibliografia

Bibliografia

Fabra i Salvat,E; Paris Fortuny, J i Salat, X "Sant Llorenç del Bosch", a Quadern de Vilaniu núm. 17, IEV. Valls, 1990
Secall Güell, Gabriel, Monografies Vallenques 3, Volum XVI
Vives Corbella, Pilar, L'estiueig al bosc de Valls, IEV. Valls: 2007


Hemeroteca

Valls: La Mare de Déu de la Candela

Virolai a la Mare de déu de la Candela, patrona de la ciutat de Valls.
Lletra: Josep Massons  i Andreu
Orla: Cèsar Martinell
Música: F. Baldello Prev.
Dibuix imatge: Joan Mas
Festa: 2 febrer
Valls, 1951 2a. edició

Valls: Mare de Déu del Lledó

Goigs de la Mare de Déu del Lledo, que es venera al seu Santiuari a la ciutat de Valls.

Imp. Castells Valls 1954

Valls: Mare de Déu de La Candela

Goig a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la ciutat de Valls, venerada a l'església arxiprestal de Sant Joan Baptista.

Imp. Castells Valls 1947

Valls: Mare de Déu de la Candela

Goig en lloança de la Mare de Déu de la Candela, excelsa patrona de Valls-.
Edició estampada en agradosa recordança a l'anada a Valls de la "Skola Cantorum de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedés.

Justificació 400 exemplar de caràcter popular.

1971

Valla: Mare de Déu del Lledó

Imatge gotica de la verge, Santuari del Lledó Valls

La imatge de la Mare de Déu del Lledó

Segons la tradició, aquesta imatge fou trobada a la soca d'un lledoner el gener de 1366, en pasar les tropes del Comte de Trastàmara per fer la guerra al seu germà el rei de Castella Dom Pere.

Te 95 centimetres d'alçada i és de marbre policromat. En ser trobada, la universitat de Valls la posà sota la custòdia dels PP. Templaris de Sant Jona de Jerusalem fins a la vinguda dels freres Caputxins, el segre XVI, que la guardarent fins al segre XIX.

L'any 1725 fou beneït aquest temple actual, el tercer dedicat a Ella, amb grans festes.

En començar la guerra civil de 1936, fou sepultada en un pati del Col·legi de les GG. Carmelites de la Caritat, salvant-se així de la destrucció.

És co-patrona de Valls i protectora de la ciutat i comarca, especialment en temps de guerra i de secada.

Fou coronada canònicament el dia 26 de juny de 1966.

Valls: Capella de Sant Joan Baptista

Bosc de ca Valldoví o Ferré.

El projecte era de l'arquitecte modenista Pere Flaqués,i segons els plànols, devia ser un edifici molt interessant estilísticament. La seva situació queda dalt d'un petit turó i calgué menjar-se muntanya per aconseguir una placeta digna.

Destaca el porxo amb pilar elegants i la galeria porxada d'arcs angulars acabada amb la cúpula recoberta de zenc, que la fa incofusibles. Aquí és on es troba la capella, al pis, de la planta quadrangular amb una volta de creueria, suportada per mènsules raconeres de temàtica vegetal, tot d'estil neogòtic com correspon a l'època i a la construcció del campanar de Sant Joan.
La capella, molt petita, tenia un altar d'estil neoclàssic amb una escultura de Sant Joan Baptista, patró de la ciutat.

Campanar de la capella de Sant Joan Baptista

Desprésde la guerra, s'hi feien les misses dominicals, cada família portava el seu banc, que el tenia reservat amb el nom, molts del quals encara es conserven. Les petites dimensions no van ser mai problema, la galeria ampliava la capella. Un campanar d'espedanya queda com a record extern i visibre dels tocs de la campana omplint el silenci de l'indret i cridant els estiujeants a missa.

Mènsula raconera de tematica vegetal de la volta de creureria

Font: del llibre L'estiueig al bosc de Valls de Pilar Vives Corbella

Valls: Mare de Déu de La Candela

Aquets goigs ha estat editat en recordança del Segon Centenari de les Festes Decennals de la Mare de Déu de La Candela.

febrerde 1991

Tirada: 2.550 exemplars en paper offset i 500 exemplars numerats en paper Torreón de Guarro.
Lletra: Josep Oliver
Música: Antoni Tomàs i Homs
Revisió del text: Empar Bofarull i Bertran
Revisió i transcripció musical: Modest Soler i Batalla
Dibuix: Joan Serafini i Masdeu
Impressió: Gràfiques Moncunill Valls

Valls: Venerable Filomena Ferrer

Goigs a la venerable Filomena Ferrer de Santa Coloma, filla de Móra d'Ebre i religiosa Mínima al convent de Valls.

Edició: Gogistes Tarragonins núm. 739
Goig núm. 566

octubre 2002

Valls: Mare de Déu del Lledo

Goigs de lloança de Maria Santíssima del Lledó, que es venera en el seu santuari de la ciutat de Valls.

Edició: de 1000 exemplars populars, realitzada amb la col·laboració de la Parròquia i Gogistes de Tarragona.

8 de desembre de 2006

Quaderns de Vilaniu

Separata del núm. 17, de Quaderns de Vilaniua, edició especial divulgativa sobre els paratges valencs de les ermites de Sant Llorenç i

Sant Jeroni, la muntanya de la Vila i el bosch de Valls.

Consta de 8 apartat i 6 anex

Els apartats 1 i 2 hans estat elaborats per J.Castellet i F. X Salat , de la Comissió de Natura de l'IEV

Els apartats 3,4, 6 i 7 has estat elaborats per Ester Fabra, els apartats 5 i 8 per Jordi París. 

Edita: Institut d'Estudis Vallencs

Autors: Ester Fabra i Salvat i Jordi París i Fortuny

Any: 1990

Premi RODÓN-GIRO 1988 de la Fundació Ciutat de Valls

Valls: Mare de Déu del Lledó

Aquest goigs forma part de la carpeta  B editada per Gogistes Tarragonins el 1997, sota el nom genèric "Mes de Maria 31 Goigs d'advocacions Marianes de l'Arquebisbat de Tarragona".

Goigs a la Mare del Lledó venerada al seu Santuaria de la ciutat de Valls.
número 420, correspon al dia 11 de maig
Edició: 1997

Valls: Covent Mínimes

Foto anys 1950

Antic convent de les monges Mínimes, situat al Pati de Valls, l'ordre deixa aquest lloc per a una nova ubicació al barri de la Verneda, avui carrer Sor Filomena Ferrer.

Valls: Mare de Déu de la Candela

Lletra: Josep Massons Andreu
Música: Mossèn Francesc Baldello
Impressió: Impremta Moncunill Valls
Any: 1950

Valls Creu de Tarragona o Vallmoll

Aquesta creu de terme, documentada des de l'any 1389 fins l'any 1490, gairebé sempre fou documentada com a Creu de Tarragona. Tan sols cap el 1470 se cita com a Creu de Vallmoll i creu de Tarragona indistintament.
Actualment, es troba col·locada sobre la base d'un graó mol alt. La creu s'aixeca sobre un gruixut fust amb un fris en alt relleu en els murs, en el que, entre flors, es troben, interpolats, la representació de la persona de Crist, i dos escuts de Valls repujats.

A la part superior del capitell, hom hi pot encara admirar escuts de lavila, Agnus, i motius florals.

Font: Monografies Vallenques 3
Volum XVI
Autor: Gabriel Secall i Güell