Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Santuari. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta Santuari. Ordena per data Mostra totes les entrades

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Valls: Santuari de Mare de Déu del Lledó



El santuari acull i si venera la imatge de la Mare de Déu del Lladó, copatrona de la ciutat de Valls.

La imatge de la Mare de Déu del Lledó, que data probablement del segle XIV i que, segons la tradició, es va trobar l'any 1366 a la soca d'un lledoner. La imatge és gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, te una alçada de 95 centímetres. Es tracta de la representació de la Verge dempeus i amb el bust lleugerament inclinat a la dreta per compensar la figura del Nen Jesús que sosté amb el braç esquerre.

El santuari actual es va edificar en el primer quart del segle XVIII i la seva estructura és la d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. L'austeritat de la construcció és pròpia de l'orde dels caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració, l'any 1835.

L'església també conté el retaule major noucentista, que va projectar Cèsar Martinell l'any 1925, amb pintures a l'oli del retaule son obra de Francesc Galofre Oller,.

Amb motiu de la celebració del 600 anys de l'aparició de la verge, el 1966 i per aquest motiu es realitzen les pintures al fresc del Cambril, obra d'Antoni Català Gomis, i s'estrenaren la taula de l'altar major, els vidriers laterals i la rosassa, que són obra de l'escultor J. Perelló.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Ermita de Les Virtuts


Foto feta al 2006

Foto feta al 2009



Sobre una llenca de pedra que sobresurt de la serra, tota voltada de cingles i en un indret de difícil accés de la capçalera de la vall del riu Glorieta, es troben les runes del que un dia fou el santuari de les Virtuts.
El santuari pertanyia a l’antic terme del Samuntà, actualment és municipi d’Alcover i parròquia de l’Albiol. Les primeres notícies que se’n tenen daten del segle XIV, quan el 18 d’octubre de 1358 l’arquebisbe Pere Closquerí expedí unes lletres a favor dels frares Arnau Sanç de Cornudella i Pere Maçó d’Alcover; membres de la comunitat d’ermitans Beguins que hi vivien. En molts testaments posteriors es troben deixes a favor de la comunitat d’ermitans de les Virtuts. A partir de 1389 només s’hi troba un ermità.
Els primers anacoretes de les Virtuts sols tenien oratori particular. El 1356 es parla d’una capella que fins el 1359 no és del tot adequada per a les principals funcions litúrgiques. El santuari tingué tres imatges diferents. Per decret de l’arquebisbe el 10 de juliol de 1890 es manà que tots els objectes de culte fossin traslladats a la parròquia de l’Albiol, però fins al 1894 no s’acomplí.
Les runes actuals de l’edifici són de 1422, d’estil gòtic català, emprant-se roques treballades per als arcs, parets, finestres i façana. El sostre està aterrat, els arcs caiguts, hi ha bocins precipitats a la timba i la porta principal està en perill de caure.
Font: web Ajuntament d'Alcover

dilluns, 9 de novembre del 2009

Alcover: Ermita del Remei




L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.
Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

Font. web Ajuntament d'Alcover

dilluns, 27 d’abril del 2009

Valls: Mare de Déu del Lledo


Goigs de lloança de Maria Santíssima del Lledó, que es venera en el seu santuari de la ciutat de Valls.

Edició: de 1000 exemplars populars, realitzada amb la col·laboració de la Parròquia i Gogistes de Tarragona.

8 de desembre de 2006

dissabte, 30 de gener del 2010

Montferri: Mare de Déu de Montserrat

Goigs en lloança de la Mare de déu de Montserrat , venerada al seu Santuari de Montferri
Gogistes Tarragonins
Any: 2007
Goig número 652

dissabte, 9 de maig del 2009

Valls: Mare de Déu del LLedó


Goigs a la mare de Déu del Lledó, venerada al seu santuari de la ciutat de Valls.

Edició: Gogistes Tarragonins núm. 559
Goig núm. 420

Valls: Mare de Déu del LLedó


Goigs a llaor de la Mare de Déu del Lledó que es venera al seu Santuari de la Ciutat de Valls.

Edició en la gloriosa efemèrides del seu sisè Centenari i de la seva Coronació Canònica.

1966

diumenge, 29 de novembre del 2009

Valls: Mare de Déu del Lledó

Goigs en alabansaq de Maria Santisima del Lladó que's venera en lo seu santuari de la ciutat de Valls.

Edició: 1985

dissabte, 17 d’abril del 2010

Valla: Mare de Déu del Lledó


Imatge gotica de la verge, Santuari del Lledó Valls
La imatge de la Mare de Déu del Lledó
Segons la tradició, aquesta imatge fou trobada a la soca d'un lledoner el gener de 1366, en pasar les tropes del Comte de Trastàmara per fer la guerra al seu germà el rei de Castella Dom Pere.
Te 95 centimetres d'alçada i és de marbre policromat. En ser trobada, la universitat de Valls la posà sota la custòdia dels PP. Templaris de Sant Jona de Jerusalem fins a la vinguda dels freres Caputxins, el segre XVI, que la guardarent fins al segre XIX.
L'any 1725 fou beneït aquest temple actual, el tercer dedicat a Ella, amb grans festes.
En començar la guerra civil de 1936, fou sepultada en un pati del Col·legi de les GG. Carmelites de la Caritat, salvant-se així de la destrucció.
És co-patrona de Valls i protectora de la ciutat i comarca, especialment en temps de guerra i de secada.
Fou coronada canònicament el dia 26 de juny de 1966.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Santuari

Capella Església o lloc, que he esdevingut tradicionalment de caràcter sagrat, a causa d'alguna revelació divina,Mare de Déu, Sants.
Lloc en que es conserven relíquies o imatges i que ha esdevingut com a centre de devoció o pelegrinatge