Alcover: Convent Sant Anna

El convent de Santa Anna es localitza a les afores del poble, a la banda dreta tot anant cap a Mont-ral i sota la muntanya de “el Calvari”. Aquest va ser fundat el 1582 per l’arquebisbe Antoni Agustí. L’edifici es va elevar on hi havia la capella de Santa Anna.
El convent fou de l’ordre franciscana i al llarg dels seus dos segles i escaig de vida conventual albergà entre 25 i 30 persones. A part del món religiós, el convent va estendre’s al de l’ensenyament, raó per la qual els frares franciscans eren apreciats pels alcoverencs. L’edifici patí un incendi i un saqueig el 10 de setembre de 1822. A causa de la desamortització, en el 1836 l’edifici passà a propietat municipal. És a partir d’aquest moment quan l’edifici realitza funcions diverses entre les quals destaquen les d’hospital dels pobres, habitatges particulars, escola d’un frare o la fàbrica de teixits. Els últims residents van ser la caserna de la Guàrdia Civil els quals van entrar el 1920. Des de 1973 fins ara, el convent resta deshabitat i en perill d’enrunar-se.

Pel que fa a l’estructura, la part central del convent és un claustre voltat de cinc arcs de mig punt en cada banda. El pati del claustre conté una immensa palmera. Dos pisos de passadissos s’estiren a les quatre bandes tot donant pas a les cel·les. Adossat al convent trobem l’església; un temple d’una sola nau amb vuit capelles i amb el sostre caigut.

Font: web Ajuntament d'Alcover

Valls: Granja Doldellops

La Granja de Doldellops, fou una antiga granja del monestir de Poblet dins del municipi de Valls, en una partida donada al monestir l'any 1154.
Dins del edifici s'hi troba l'ermita dedicada a Sant Cèsar.


Escut de Poblet, col·locat a la façana de l'edifici, fa referència a la seva antiga pertinença al monestir cistercenc.

Valls: Sant Joan

El campanar, 74 metres d'alçaria, és considerat el més alt de Catalunya. Fou obra de l'arquitecte Francesc Villar i Carmona i el mestre d'obres Joan Oller i Sans. Fou inaugurat el 20 d'0ctubre de 1897. Destil neogòtic, de planta quadrada a la part inferior i octogonal a la superior, té vuit finestrals i acaba en una cúpula de ferro.
Es va restaurar entre els anys 1984 i 1997.

La Riba: Ermita Mare de Déu de la Gràcia

Ermita de la Mare de Déu de Gracia, situada al terme de La Riba.

Selmella: Sant Llorenç

Llogaret deshabitat situat sota el castell de Selmella a la part solana. Només queda mig dempeus l'església de Sant Llorenç, romànica del s. XII.

Valls: Església del Carme

L'Església del Carme, situada a la plaça del mateix nom, data del segle XVIII. Aquesta església formava part del convent que ocupava la comunitat del Carme. El temple és d'una nau coberta amb volta de canó amb llunetes i amb capelles laterals. La imatge de la Mare de Déu del Carme és de l'escultor Josep Busquets. El seu campanar, a la banda de l'Epístola, es va realitzar entre els segles XVIII i XIX.

Valls: Església del Cor de Maria

Capella del Col·legi Cor de Maria, situada al carrer del mateix nom. Aquesta construcció de 1903, segueix les pautes de l'historicisme medievalista que combina elements del romànic i del gòtic. La porta d'entrada és d'arc de mig punt, amb arquivolta decorada amb motius florals. A la part superior hi ha una rosassa gotitzant.

Valls: Santuari de Mare de Déu del Lledó

El santuari acull i si venera la imatge de la Mare de Déu del Lladó, copatrona de la ciutat de Valls.

La imatge de la Mare de Déu del Lledó, que data probablement del segle XIV i que, segons la tradició, es va trobar l'any 1366 a la soca d'un lledoner. La imatge és gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, te una alçada de 95 centímetres. Es tracta de la representació de la Verge dempeus i amb el bust lleugerament inclinat a la dreta per compensar la figura del Nen Jesús que sosté amb el braç esquerre.

El santuari actual es va edificar en el primer quart del segle XVIII i la seva estructura és la d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. L'austeritat de la construcció és pròpia de l'orde dels caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració, l'any 1835.

L'església també conté el retaule major noucentista, que va projectar Cèsar Martinell l'any 1925, amb pintures a l'oli del retaule son obra de Francesc Galofre Oller,.

Amb motiu de la celebració del 600 anys de l'aparició de la verge, el 1966 i per aquest motiu es realitzen les pintures al fresc del Cambril, obra d'Antoni Català Gomis, i s'estrenaren la taula de l'altar major, els vidriers laterals i la rosassa, que són obra de l'escultor J. Perelló.