Quaderns de Vilaniu

Separata del núm. 17, de Quaderns de Vilaniua, edició especial divulgativa sobre els paratges valencs de les ermites de Sant Llorenç i

Sant Jeroni, la muntanya de la Vila i el bosch de Valls.

Consta de 8 apartat i 6 anex

Els apartats 1 i 2 hans estat elaborats per J.Castellet i F. X Salat , de la Comissió de Natura de l'IEV

Els apartats 3,4, 6 i 7 has estat elaborats per Ester Fabra, els apartats 5 i 8 per Jordi París. 

Edita: Institut d'Estudis Vallencs

Autors: Ester Fabra i Salvat i Jordi París i Fortuny

Any: 1990

Premi RODÓN-GIRO 1988 de la Fundació Ciutat de Valls

Valls: Ermita de Sant Jeroni

Avui el convent de Sant Jeroni, està tot enderrocat. Només en resten tres o quatre parets. L'ermita era molt petita , no hi devien cabre més d'una trentena de persones.

L'ermita de Sant Jeroni, pertany a l'antic territori de la partida de Rocabruna, avui Picamoixons. Els orígens la voluntat la voluntat d'alguns cristians de portar una vida contemplativa i d'oració en llocs apartats, al bosc o en cruïlles de camins o travesseres de rius, on ajudaven a qualsevol necessitat. Per subsistir és dedicaven a treballs agrícoles o ramaders.

Valls: Ermita de Sant Llorenç del Bosch

Postal de l'ermita de Sant Llorenç del Bosch a principis del segre XX

Valls: Ermita de Sant Llorenç del Bosch

Les ermites de Sant Llorenç del Bosch i Sant Jeroni, pertanyen a l'antic territori de la partida de Rocabruna, avui Picamoixons. Aquests eremitoris tenen el seu origen en la voluntat d'alguns cristians de portar una vida contemplativa i d'oració en llocs apartats, al bosc o en cruïlles de camins o travesseres de rius, on ajudaven a qualsevol necessitat. Per subsistir, es dedicaven a treballs agrícoles i ramaders.

L'origen de les nostres ermites no es po determinar, ni tan sols podem recórrer a l'arqueologia, perquè Sant Jeroni fou modificat pels caputxins durant el s XVI, i Sant Llorenç fou remodelada, el segle passat per la família Pié.
Arquitectònicament, Sant Llorenç, es qualifica com a romànica, (s.XII). Una capella de petites dimensions, característica de les ermites de muntanya, es troba situada entre mitgeres, en haver-se-li afegit amb posterioritat dues edificacions, a banda i banda de la porta és arc de mig punt i te, al damunt, un petit rosetó. La coberta és de dues vessants.
Ala façana, es poden apreciar vestigis d'una mostra decorativa que indica que, en altres temps havia estat pintada.

Font: Ester Fabra i Jordi Paris treball publicat a Quaderns de Vilaniu

Per saber-ne més

Alcover: Ermita del Remei

L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.
Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

Font. web Ajuntament d'Alcover

Ermita de Les Virtuts

Foto feta al 2006

Foto feta al 2009

Sobre una llenca de pedra que sobresurt de la serra, tota voltada de cingles i en un indret de difícil accés de la capçalera de la vall del riu Glorieta, es troben les runes del que un dia fou el santuari de les Virtuts.
El santuari pertanyia a l’antic terme del Samuntà, actualment és municipi d’Alcover i parròquia de l’Albiol. Les primeres notícies que se’n tenen daten del segle XIV, quan el 18 d’octubre de 1358 l’arquebisbe Pere Closquerí expedí unes lletres a favor dels frares Arnau Sanç de Cornudella i Pere Maçó d’Alcover; membres de la comunitat d’ermitans Beguins que hi vivien. En molts testaments posteriors es troben deixes a favor de la comunitat d’ermitans de les Virtuts. A partir de 1389 només s’hi troba un ermità.
Els primers anacoretes de les Virtuts sols tenien oratori particular. El 1356 es parla d’una capella que fins el 1359 no és del tot adequada per a les principals funcions litúrgiques. El santuari tingué tres imatges diferents. Per decret de l’arquebisbe el 10 de juliol de 1890 es manà que tots els objectes de culte fossin traslladats a la parròquia de l’Albiol, però fins al 1894 no s’acomplí.
Les runes actuals de l’edifici són de 1422, d’estil gòtic català, emprant-se roques treballades per als arcs, parets, finestres i façana. El sostre està aterrat, els arcs caiguts, hi ha bocins precipitats a la timba i la porta principal està en perill de caure.

Font: web Ajuntament d'Alcover