La decoració està feta en sentit radial, representant estilitzadament els pètals d'una rosa (d'aquí el seu nom), i relata la història bíblica d'una figura que apareix al centre de la composició. Els temes més retratats acostumen a ser la Mare de Déu amb el Nen, l'últim sopar de Crist amb els apòstols i altres històries bíbliques.
Una aproximació als goigs dels pobles i viles de l'Alt Camp i al seu patrimoni arquitectònic.
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta rosassa. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta rosassa. Ordena per data Mostra totes les entrades
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Rosassa
La decoració està feta en sentit radial, representant estilitzadament els pètals d'una rosa (d'aquí el seu nom), i relata la història bíblica d'una figura que apareix al centre de la composició. Els temes més retratats acostumen a ser la Mare de Déu amb el Nen, l'últim sopar de Crist amb els apòstols i altres històries bíbliques.
Etiquetes de comentaris:
Glossari
diumenge, 11 d’octubre del 2009
Valls: Església de Sant Joan
Els vistralls de la rosassa els féu el 1609 el mestre vitraller genovès, Giocomo Carnobali. El conjunt esta format per dos cercles concèntrics, que recorden els pètals d'una flor. Els plafons del cercle exterior són, alternativament, geomètrics i figuratius, amb imatges de Crist, sant Joan Baptista, i deu apòstols. En el cercle interior figurent dotze àngels músics; per fer aquestes figures es reaprofiten vidres antics, d'estil gòtic, concretament dos caps d'àngel. Al centre hi figura l'escut de Valls, amb data de 1757, que fa referència a una de les moltes restauracions que ha sofert.
L'ultima restauració data de l'any 1995.
L'ultima restauració data de l'any 1995.
Etiquetes de comentaris:
Església
dilluns, 9 de novembre del 2009
Alcover: Ermita del Remei
L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.
Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.
Font. web Ajuntament d'Alcover
Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.
Font. web Ajuntament d'Alcover
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Valls: Església del Cor de Maria
Capella del Col·legi Cor de Maria, situada al carrer del mateix nom. Aquesta construcció de 1903, segueix les pautes de l'historicisme medievalista que combina elements del romànic i del gòtic. La porta d'entrada és d'arc de mig punt, amb arquivolta decorada amb motius florals. A la part superior hi ha una rosassa gotitzant.
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura religiosa,
Cor de Maria
Valls: Santuari de Mare de Déu del Lledó
El santuari acull i si venera la imatge de la Mare de Déu del Lladó, copatrona de la ciutat de Valls.
La imatge de la Mare de Déu del Lledó, que data probablement del segle XIV i que, segons la tradició, es va trobar l'any 1366 a la soca d'un lledoner. La imatge és gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, te una alçada de 95 centímetres. Es tracta de la representació de la Verge dempeus i amb el bust lleugerament inclinat a la dreta per compensar la figura del Nen Jesús que sosté amb el braç esquerre.
El santuari actual es va edificar en el primer quart del segle XVIII i la seva estructura és la d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. L'austeritat de la construcció és pròpia de l'orde dels caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració, l'any 1835.
L'església també conté el retaule major noucentista, que va projectar Cèsar Martinell l'any 1925, amb pintures a l'oli del retaule son obra de Francesc Galofre Oller,.
Amb motiu de la celebració del 600 anys de l'aparició de la verge, el 1966 i per aquest motiu es realitzen les pintures al fresc del Cambril, obra d'Antoni Català Gomis, i s'estrenaren la taula de l'altar major, els vidriers laterals i la rosassa, que són obra de l'escultor J. Perelló.
La imatge de la Mare de Déu del Lledó, que data probablement del segle XIV i que, segons la tradició, es va trobar l'any 1366 a la soca d'un lledoner. La imatge és gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, te una alçada de 95 centímetres. Es tracta de la representació de la Verge dempeus i amb el bust lleugerament inclinat a la dreta per compensar la figura del Nen Jesús que sosté amb el braç esquerre.
El santuari actual es va edificar en el primer quart del segle XVIII i la seva estructura és la d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. L'austeritat de la construcció és pròpia de l'orde dels caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració, l'any 1835.
L'església també conté el retaule major noucentista, que va projectar Cèsar Martinell l'any 1925, amb pintures a l'oli del retaule son obra de Francesc Galofre Oller,.
Amb motiu de la celebració del 600 anys de l'aparició de la verge, el 1966 i per aquest motiu es realitzen les pintures al fresc del Cambril, obra d'Antoni Català Gomis, i s'estrenaren la taula de l'altar major, els vidriers laterals i la rosassa, que són obra de l'escultor J. Perelló.
Etiquetes de comentaris:
Arquitectura religiosa,
Santuari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)