L'origen de les nostres ermites no es po determinar, ni tan sols podem recórrer a l'arqueologia, perquè Sant Jeroni fou modificat pels caputxins durant el s XVI, i Sant Llorenç fou remodelada, el segle passat per la família Pié.
Arquitectònicament, Sant Llorenç, es qualifica com a romànica, (s.XII). Una capella de petites dimensions, característica de les ermites de muntanya, es troba situada entre mitgeres, en haver-se-li afegit amb posterioritat dues edificacions, a banda i banda de la porta és arc de mig punt i te, al damunt, un petit rosetó. La coberta és de dues vessants.
Ala façana, es poden apreciar vestigis d'una mostra decorativa que indica que, en altres temps havia estat pintada.
Arquitectònicament, Sant Llorenç, es qualifica com a romànica, (s.XII). Una capella de petites dimensions, característica de les ermites de muntanya, es troba situada entre mitgeres, en haver-se-li afegit amb posterioritat dues edificacions, a banda i banda de la porta és arc de mig punt i te, al damunt, un petit rosetó. La coberta és de dues vessants.
Ala façana, es poden apreciar vestigis d'una mostra decorativa que indica que, en altres temps havia estat pintada.
Font: Ester Fabra i Jordi Paris treball publicat a Quaderns de Vilaniu
Per saber-ne més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada