Creu de terme, doniminada Creu de Cames, situada al antic cami de Mosmolets, avui al costat d'una fabrica de ceramica al carrer del mateix nom de Valls.
Diu la tradició poplular que pel Portal d'en Farigola, costat avall, fa molt temps, srtíun home amb tota la pinta de rodamón. Cosa raram, no trobà ningú a la vila que li oferis sostre ni acolliment. Instal·lat sota els porxos de la Plaça de lesQuarteres, allargava la mà demanant una aloina als vilatans uqe hi circulaven, però, cap d'ells li'n feia cas.
Finalment, sentint-se dissortat i amb el cor ple de verí, resolgué abandonar la vila tot renegant. S'anà enfosquin el cel, i els llampecs aparegueren cada vegada més sovint, mentre ell anava enfilant el camí de Montblanc, tot queixant-se de la seva mala sort i de Déu mateix. De sobte, un llampec il·luminà la creu de terme que s'alçava al peu del camí. Aquella aparició, queper a tota persona de l'època era un signe de prtecció, encengué de tal manera aquell home descregut que amb la seva mà sacrílega adreçà un tret contra la imatge del Creador.
Al mateix instant, caigué estenallat, i un llamp s'enfonsà a terra entreles confulsions del seu cos. Una frare vaputxí passava per la vora i va córrer per salvar-lo d'aquell terrible càstig, però ja eratard... solament les cames li quedaren enfora. El frare volent treure'l..., l'agafà per una cama, que li quedà a les mans. La resta del cos fou engolit per sempre. La llegenda continua. Algú ha volgut atribuir el nom de Creu de Cames a la tradició popular de la llegenda, mentre que d'altres, amb més essència, creuen que pregué el nom d'un personatge vallenc.
Font: Mongrafies vallenques 3
Volum XVI
Autor: Gabriel Secall i Güell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada