Els Goigs de l'Alt Camp

Puigpelat

2011-11-09T23:15:00.000+01:00

Festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.
Edita: Gogistes Tarragonins número: 940
Dibuix: Lluís Cebrián
Impressió: Impremta Virgili Tarragona
Any: 2011

Verge del Remei

2011-07-25T09:44:00.001+02:00

Dibuix de la Mare de Deu del Remei d'Alcover de A Català Gomis.

Mare de Déu del Lladó

2011-07-09T14:23:00.003+02:00

Programa de la festa major de Sant Joan i de les Festes de la Coronació Cnònica de la Verge del Lledó de 1966.

Portada del programa oficial

Dibuix: A. Català Gomis

Quaderns de Vilaniu

2011-06-09T13:28:00.002+02:00

Separata del núm. 17, de Quaderns de Vilaniua, edició especial divulgativa sobre els paratges valencs de les ermites de Sant Llorenç i

Sant Jeroni, la muntanya de la Vila i el bosch de Valls.

Consta de 8 apartat i 6 anex

Els apartats 1 i 2 hans estat elaborats per J.Castellet i F. X Salat , de la Comissió de Natura de l'IEV

Els apartats 3,4, 6 i 7 has estat elaborats per Ester Fabra, els apartats 5 i 8 per Jordi París.

Edita: Institut d'Estudis Vallencs

Autors: Ester Fabra i Salvat i Jordi París i Fortuny

Any: 1990

Premi RODÓN-GIRO 1988 de la Fundació Ciutat de Valls

L'entorn dels goigs de Santes Creus

2011-02-10T20:09:00.002+01:00

Portada del llibre

Estudi sobre els goigs de de Santes Creus.

Autor: Osvald Cardona
Edita: Publicacions de l'Arxiu de Santes Creus
Pàgines: 33
Any: 1986

Valls: Sant Joan Baptista

2011-02-01T14:42:00.001+01:00

Impressió: Miquel Puigrubi Tarragona

Mare de Déu del Lledó

2011-01-27T15:06:00.001+01:00

Portada de l'estudi

Estudi iconogràfic Maria de Valls i la seva comarca, treball presentat i premiat en el Certamen públic maria celebrat a l'Acadèmia Mariana de Lleida l'any 1911, amb motiu de la Coronació Canònica de la Verge de la Candela.

Aquest estudi ha estat publicat el 1966, amb motiu de la celebració del 6è centenari de la troballa d'aquesta imatge i la cerimònia de Coronació Canònica de la mateixa.

Autor: Cèsar Martinell i Brunet
Impressió: Arts Gràfiques Castells
Any: 1966

La Mare de Déu de la Candela i els seus goigs populars

2011-01-24T10:51:00.002+01:00

El dia 20/01/2011 va tenir lloc a l'altar de la Mare de Déu de la Candela, la presentació del llibre " La Mare de Déu de la Candela de Valls i els seus Goigs populars", una selecció i comentaris del poeta i gogista Joan Roig i Montserrat.

També varen ser presentats la nova edició del goigs de la Candela estampat en motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2011 i de l'any Jubilar.
En la presentació fou iniciada per un petit comentari per part dels promotors, tot seguit en Joan Roig va fer una breu síntesis, del valor dels goigs en la seva vessant literari i de devoció popular.
El llibre am un total de 46 pàgines, compren un estudi sobre els diferents goigs dedicats a la Mare de Déu de la Candela de Valls, els seus textos i les diferents edicions que al llarg de la història s'han anat editant.

L'edició ha estat realitzada conjuntament per Gogistes Tarragonins i la Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.

Joan Roig i Montserrat

Sacerdot, poeta i estudiós. Nascut a Felanitx (Mallorca), és rector d'Ulldemolins (Priorat). Com a gogista és autor de nombres lletres de goigs, ha curat l'edicio de moltes carpetes i ha escrit un bon nombre d'estudis i monografies. Cal destacar la seva catalogació dels goigs del poetes insulars i dels gravadors.

Edita: Gogistes Tarragonins i Parròquia de Sant Joan de Valls
Autor: Joan Roig i Montserrat
Impressió Gràfiques Moncunill - Valls
Any: 2011

Nota: Si alguna persona esta interessada en tenir aquesta publicació, pot dirigir-se a l'adreça electrònica següent: info@elmaniatic.cat

Lloances

2011-01-11T14:39:00.000+01:00

Lloances a la Verge del Remei
Lletra: Josep Pont pvre.
Any: 1940

Mare de Déu del Lledó

2011-01-10T14:42:00.000+01:00

Edició commemorativa dels "Amics dels Goigs" en les Festes Decennals de Valls de l'any 1961

Edició facsímil del goig datat el 1835

Impressió: Miquel Puigrubí , Tarragona

Torrell de Reus, edit (191)

Mare de Déu del Lledó

2011-01-10T14:33:00.000+01:00

Goigs en alabansa de Maria Santíssima del Lladó
Lletra: Josep Pont, pvre.
Any: 1930
Imp. Moncunill - Valls

Santes Creus

2011-01-02T13:39:00.001+01:00

Goigs a llaor de Santa Llúcia, Verge i Màrtir, que es venera en la seva capella de Santes Creus.

Lletra: P. Antoni Font, Sch. P
Música: Manuel Valls
Any:

Valls: Mare de Déu del Lledó

2010-12-27T21:28:00.001+01:00

Lletra: Josep Pont, pvre.
Impremta E.Castells
Any: ?

Valls: Mare de Déu del Lledó

2010-12-27T21:21:00.001+01:00

Lletra: Josep Pont, pvre.
Impremta E.Castells
Any: 1929

Pla de Santa Maria: Mare de Déu de les Neus

2010-12-26T08:51:00.000+01:00

Aquest goigs forma part de la carpeta B editada per Gogistes Tarragonins el 1997, sota el nom genèric "Mes de Maria 31 Goigs d'advocacions Marianes de l'Arquebisbat de Tarragona".

Goigs a la Mare de Déu de les Neus, venerada a la Parròquia del Pla de Santa Maria.
número 427, correspon al dia 18 de maig
Edició: 1997

Valls: Mare de Déu del Lledó

2010-12-26T08:18:00.001+01:00

Aquest goigs forma part de la carpeta B editada per Gogistes Tarragonins el 1997, sota el nom genèric "Mes de Maria 31 Goigs d'advocacions Marianes de l'Arquebisbat de Tarragona".

Goigs a la Mare del Lledó venerada al seu Santuaria de la ciutat de Valls.
número 420, correspon al dia 11 de maig
Edició: 1997

Mare de Déu de la Gràcia

2010-12-25T13:34:00.001+01:00

Aquest goigs forma part de la carpeta B editada per Gogistes Tarragonins el 1997, sota el nom genèric "Mes de Maria 31 Goigs d'advocacions Marianes de l'Arquebisbat de Tarragona".

Goigs a la Mare de Déu de la Gràcia, venerada a la Parróquia de La Riba.
número 419, correspon al dia 10 de maig
Edició: 1997

Mare de Déu de l'Esperança

2010-12-25T10:08:00.003+01:00

Aquest goigs forma part de la carpeta B editada per Gogistes Tarragonins el 1997, sota el nom genèric "Mes de Maria 31 Goigs d'advocacions Marianes de l'Arquebisbat de Tarragona".

Goigs a la Mare de Déu de l'Esperança, venerada a la Parròquia de Figuerola del Camp.
número 416, correspon al dia 7 de maig
Edició: 1997

Puigpelat

2010-12-14T20:31:00.002+01:00

Estampa

Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.

25è aniversari del Pi de Puigpelat

Gogistes Tarragonins
Any: 2010

Fontscaldetes

2010-12-12T14:16:00.003+01:00

Esglèsia de Fontscaldetes

Façana de l'Església

L'Església estava dedicada a l'Assumpta; aquest poblet està deshabitat i les cases estan enderrocades.
Existeix una associació per recuperar el seu passat històric i arranjar el lloc, per més informació podeu consultar els seu bloc.

Associació d'amics de Fontscaldetes

Fontsaclades: Sant Simó

2010-12-03T19:28:00.003+01:00

Del llibre "El goigs de Catalunya" de Joan Bta. Batlle
Tipografia Catòlica
Any: 1925

El goig editat per Magí Canals, estamper Tarragona
Any: 1761

Mare de Déu del Lledó

2010-12-03T18:57:00.002+01:00

Del llibre "El goigs de Catalunya" de Joan Bta. Batlle
Tipografia Catòlica
Any: 1925

El goig editat per Pere Canals, estamper Tarragona
Any del goig: sXVIII

Mn. Francesc Baldelló i Benosa

2010-12-01T16:36:00.000+01:00

Mn. Francesc Baldelló i Benosa, nascut a Barcelona el 1887, fou musicòleg i organista; divulgador del cant gregorià; Mestre de Capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona; fgundador de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs, autor també de nombrosos treballs publicats, especialment sobre la música a Catalunya i la cançó catalana.

Josep Massons i Andreu

2010-12-01T16:34:00.000+01:00

JOSEP MASSONS I ANDREU, va nèixer a Valls el 1882, i va escriure el text de bastants goigs, a més del Voirolai. Va ser l’encarregat de llegir la biografia de Mossèn Josep Martí Janer quan el van posar a la galeria de Vallencs il·lustres el 1911, i el 1921 va guanyar un dels premis extraordinaris als Jocs Florals de la Candela, amb el treball titulat “Influència de les festes decennals en els costums religiosos del poble vallenc”. També va guanyar algun premi en uns Jocs Florals de LLeida.

Els goigs de la Mare de Déu de la Candela editats en CD

2010-11-28T08:31:00.003+01:00

Enderrock edita el CD de les Festes Decennals de Valls 2011. Una de les peces estel·lars del disc és sens dubte el Ball de la Candela, que, precisament, després d'anys de no escenificar-se serà recuperat amb una coreografia nova en les festes del 2011 que se celebraran del 28 de gener al 6 de febrer. Del contingut discogràfic destaquen, a més, els goigs que es canten cada any el dia 2 de febrer durant la processó i que en aquest enregistrament s'ofereixen en les versions de la coral Espinavessa” elpunt.cat, 10 de novembre 2010

Estampa extreta dels Goigs a la prodigiosíssima imatge de Maria Santíssima, intitulada de la Candela, que es venera en la Església Parroquial de Sant Joan Batista de la Vila de Valls. Tarragona: Estampa de Miquel Puigrubí, [s.a.]

Publicat al bloc de: Amics dels Goigs

Valls: Mare de Déu de la Candela

2010-11-10T09:01:00.001+01:00

Lletra: Josep Massons Andreu
Música: Mossèn Francesc Baldello
Impressió: Impremta Moncunill Valls
Any: 1950

Santes Creus 850 anys d'història

2010-10-15T14:04:00.000+02:00

Aquest any 2010, el Monestir de Santes Creus celebra els 850 anys de la seva fundació.

L'Institut d'Estudis Vallencs i l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus han preparat diferents activitats al llarg dels mesos d'octubre i novembre.

Cicle de conferencies

Visita guiada al monestir

Exposició fotogràfica

Per més informació: IEV

Valls: Sant Joan Baptista

2010-10-15T10:53:00.000+02:00

Valls: Santa Úrsula

2010-10-15T10:50:00.000+02:00

Valls: Mare de Déu de la Candela

2010-09-05T15:08:00.002+02:00

Estampa record de les Festes Decennals de La Mare de Déu de la Candela de 1961.
Xilografia: A Ctalà Gomis
Any: 1961
Impressió: desconeguda

Orgues: Pla de Santa Maria

2010-09-04T14:37:00.001+02:00

Orgue de l'església de Sant Ramón del Pla de Santa Maria, fou construït l'any 1876 pels germans Gheude per a l'església del Petit Séminaire de Basse-Wavre, Bèlgica. Formava un conjunt notable amb l'església, també construïda en un estil neogòtic refinat. Amb excepció de la brutícia acumulada, el desgast de més de cent anys i uns quants tubs xafats, s'havia conservat intacte.

Als anys 1980 l'orgue ja no servia i fou comprat per Ceos vzw. Els anys 1988-89 fou restaurat per Wilfried Praet i l'equip de Ceos vzw: folrat del teclat nou d'os, neteja i revisió del teclat, mecànica, salmers. Tots els tubs interiors (excepte unes quantes trompetes) estan fets de plom, molt ben acabats. La caixa, de roure massís, fou restaurada i es completaren algunes parts.

L'any següent s'hi va afegir un Ple recuperat de les restes de l'orgue Gheude de Tourinnes-la-Grosse (fet l'any 1872, enderrocat l'any 1954). Està posat en una tapa afegida al dors del salmer.

Font: Web del Pla de Santa Maria

Querol: Església de Sant Jaume de Montagut

2010-09-04T14:28:00.000+02:00

L'església de Sant Jaume de Montagut de Querol, ha estat escollida per votació popular, per se reproduïda com a trofeu anual del Consell Comarcal.
Font: Revista "InfoAlt Camp" nº 5 corresponent al juny de 2010 pàgina 17.

Valls: Mare de Déu de la Candela

2010-08-25T14:07:00.003+02:00

Postal de la verge de la Candela al seu cambril 1935
Foto: A Gurí Valls

Valls: Mare de Déu del Lledó

2010-08-25T13:53:00.002+02:00

Postal de la Mare de Déu del Lladó
Edició: Postals I.B.G Vistabella - La Secuita -
Foto: Albert Rovira

Mare de Déu del Lledó

2010-08-25T13:42:00.002+02:00

Estampa de la Mare de déu del Lledó.
Data: desconeguda
Impressió: desconeguda

Santes Creus

2010-07-30T12:59:00.000+02:00

Valls: Sant Joan Baptista

2010-06-28T12:12:00.001+02:00

Pont d'Armentera: Sant Crist

2010-05-20T16:01:00.003+02:00

Goig en commemoració dels 200 anys de la festa major (1809-2009) el 3 de gener de 2009
Donatiu d l'Església Parroquial de El Pont d'Armetera, desl descendents de les famílies de "Cal Mercadé) i "Cal Mià" (Vergés).
Amb la col·laboració dels Amics del Goigs de Sabadell
Any: 2009

Valls: Mare de Déu del LLedó

2010-05-10T08:59:00.003+02:00

Santuaria del Lledó VI centanari de la seva imatge.
Foto: Raymond
Any: 1966

Santes Creus

2010-05-03T10:56:00.001+02:00

Valla: Mare de Déu del Lledó

2010-04-17T14:07:00.006+02:00

Imatge gotica de la verge, Santuari del Lledó Valls

La imatge de la Mare de Déu del Lledó

Segons la tradició, aquesta imatge fou trobada a la soca d'un lledoner el gener de 1366, en pasar les tropes del Comte de Trastàmara per fer la guerra al seu germà el rei de Castella Dom Pere.

Te 95 centimetres d'alçada i és de marbre policromat. En ser trobada, la universitat de Valls la posà sota la custòdia dels PP. Templaris de Sant Jona de Jerusalem fins a la vinguda dels freres Caputxins, el segre XVI, que la guardarent fins al segre XIX.

L'any 1725 fou beneït aquest temple actual, el tercer dedicat a Ella, amb grans festes.

En començar la guerra civil de 1936, fou sepultada en un pati del Col·legi de les GG. Carmelites de la Caritat, salvant-se així de la destrucció.

És co-patrona de Valls i protectora de la ciutat i comarca, especialment en temps de guerra i de secada.

Fou coronada canònicament el dia 26 de juny de 1966.

Valls: Esglèsia de Sant Francesc

2010-04-13T14:50:00.006+02:00

L’orde dels Franciscans va fundar un convent a Valls l’any 1582. Inicialment, estigueren establerts a l’ermita de Santa Magdalena, però, el 1588, després de les queixes dels frares, que consideraven que aquell indret era poc sa, foren traslladats a unes dependències del Castell, on s’allotjaren mentre aixecaven un convent a l’actual plaça de Sant Francesc, a extramurs de la vila. L’any 1595, quan el convent estigué completament construït, s’hi establiren els frares, que l’habitarien fins el 1835.

Si bé l’estructura que mostra actualment l’antic convent de Sant Francesc és la mateixa del segle XVI, l’aparença actual prové de les transformacions que va patir en el segle XVIII. D’aquestes destaquen sobretot les que van afectar l’església, que fou ampliada i en gran part aixecada de nou a mitjans d’aquell segle, i amb ella el seu campanar. Aquest darrer, està format per un primer cos de planta quadrada, i un segon de planta octogonal, coronat per una cúpula recoberta amb teules vidriades. El conjunt conventual de Sant Francesc constitueix un element de primer ordre del patrimoni vallenc.

Valls: Capella de Sant Joan Baptista

2010-04-11T12:44:00.010+02:00

Bosc de ca Valldoví o Ferré.

El projecte era de l'arquitecte modenista Pere Flaqués,i segons els plànols, devia ser un edifici molt interessant estilísticament. La seva situació queda dalt d'un petit turó i calgué menjar-se muntanya per aconseguir una placeta digna.

Destaca el porxo amb pilar elegants i la galeria porxada d'arcs angulars acabada amb la cúpula recoberta de zenc, que la fa incofusibles. Aquí és on es troba la capella, al pis, de la planta quadrangular amb una volta de creueria, suportada per mènsules raconeres de temàtica vegetal, tot d'estil neogòtic com correspon a l'època i a la construcció del campanar de Sant Joan.
La capella, molt petita, tenia un altar d'estil neoclàssic amb una escultura de Sant Joan Baptista, patró de la ciutat.

Campanar de la capella de Sant Joan Baptista

Desprésde la guerra, s'hi feien les misses dominicals, cada família portava el seu banc, que el tenia reservat amb el nom, molts del quals encara es conserven. Les petites dimensions no van ser mai problema, la galeria ampliava la capella. Un campanar d'espedanya queda com a record extern i visibre dels tocs de la campana omplint el silenci de l'indret i cridant els estiujeants a missa.

Mènsula raconera de tematica vegetal de la volta de creureria

Font: del llibre L'estiueig al bosc de Valls de Pilar Vives Corbella

Valls Creu de Tarragona o Vallmoll

2010-03-21T18:27:00.008+01:00

Aquesta creu de terme, documentada des de l'any 1389 fins l'any 1490, gairebé sempre fou documentada com a Creu de Tarragona. Tan sols cap el 1470 se cita com a Creu de Vallmoll i creu de Tarragona indistintament.
Actualment, es troba col·locada sobre la base d'un graó mol alt. La creu s'aixeca sobre un gruixut fust amb un fris en alt relleu en els murs, en el que, entre flors, es troben, interpolats, la representació de la persona de Crist, i dos escuts de Valls repujats.

A la part superior del capitell, hom hi pot encara admirar escuts de lavila, Agnus, i motius florals.

Font: Monografies Vallenques 3
Volum XVI
Autor: Gabriel Secall i Güell

Valls: Ermita de Sant Jeroni

2010-03-21T17:19:00.005+01:00

Avui el convent de Sant Jeroni, està tot enderrocat. Només en resten tres o quatre parets. L'ermita era molt petita , no hi devien cabre més d'una trentena de persones.

L'ermita de Sant Jeroni, pertany a l'antic territori de la partida de Rocabruna, avui Picamoixons. Els orígens la voluntat la voluntat d'alguns cristians de portar una vida contemplativa i d'oració en llocs apartats, al bosc o en cruïlles de camins o travesseres de rius, on ajudaven a qualsevol necessitat. Per subsistir és dedicaven a treballs agrícoles o ramaders.

Valls: Convent del Carme

2010-03-14T22:27:00.010+01:00

El convent de Nostra Senyora del Carme és el més antic que es conserva a la nostra ciutat. Va ser fundat el 1321 extramurs, pertanyia a l'orde dels carmelitans calçats. Es conserva l'església del Carme, començada el 1510, amb una bella façana barroca. Les estructures principals són del segle XVIII.
Des d'aleshores l'antic convent ha sofert moltes transformacions. Un de les més importants fou en la segona meitat del segle XVIII, quan es va construir l'església i el campanar actuals.

El Campanar

El campanar de fet va tenir dues fases constructives que es poden observar a simple vista. La primera correspon a la base i primer tram, és de planta quadrada i es caracteritza per esta format per unes parets molt gruixudes. Aquest tram va ser aixecat paral·lelament a la construcció de l'església.
La segona fase va ser construïda ja entrat el segre XIX. Correspon a la part alta del campanar, una part molt més estilitzada i de planta octogonal que està coronada per una cuúpula amb rajoles vidriades.

Valls: Ermita de Sant Llorenç del Bosch

2010-03-14T11:04:00.007+01:00

Postal de l'ermita de Sant Llorenç del Bosch a principis del segre XX

Valls: Ermita de Sant Llorenç del Bosch

2010-03-14T09:25:00.013+01:00

Les ermites de Sant Llorenç del Bosch i Sant Jeroni, pertanyen a l'antic territori de la partida de Rocabruna, avui Picamoixons. Aquests eremitoris tenen el seu origen en la voluntat d'alguns cristians de portar una vida contemplativa i d'oració en llocs apartats, al bosc o en cruïlles de camins o travesseres de rius, on ajudaven a qualsevol necessitat. Per subsistir, es dedicaven a treballs agrícoles i ramaders.

L'origen de les nostres ermites no es po determinar, ni tan sols podem recórrer a l'arqueologia, perquè Sant Jeroni fou modificat pels caputxins durant el s XVI, i Sant Llorenç fou remodelada, el segle passat per la família Pié.
Arquitectònicament, Sant Llorenç, es qualifica com a romànica, (s.XII). Una capella de petites dimensions, característica de les ermites de muntanya, es troba situada entre mitgeres, en haver-se-li afegit amb posterioritat dues edificacions, a banda i banda de la porta és arc de mig punt i te, al damunt, un petit rosetó. La coberta és de dues vessants.
Ala façana, es poden apreciar vestigis d'una mostra decorativa que indica que, en altres temps havia estat pintada.

Font: Ester Fabra i Jordi Paris treball publicat a Quaderns de Vilaniu

Per saber-ne més

Masmolets

2010-03-14T09:04:00.004+01:00

L'església actual correspon a una ampliació realitzada de l'antiga església de 1616, renovada i ampliada a 1817, (any que figura en el pany original de la portada d'entrada), durant la Guerra Civil (1936-1939), l'església fou saquejada i desposseïda del retaule de 1620 i de tots els altars i elements de culte.
A partir de l'any 1941 es procedí a l seva rehabilitació tal com es conserva avui.
La campana porta data del 1944. Fou subvencionada per la gent del poble.
L'any 1962 el pintor vallenc Josep Maria Tost va pintar l'absis.

Valls: Mare de Déu de la Candela

2010-03-08T12:25:00.002+01:00

Festes decennals de la Candela, 1961
Torrell de Reus

Advocació

2010-02-05T18:01:00.000+01:00

Títol afegit al nom de Jesucrist, al de la Mare de Déu o al d'un sant que posa en relleu alguna prerrogativa seva o alguna circumstància important o indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.

Montferri: Mare de Déu de Montserrat

2010-01-30T10:45:00.005+01:00

Goigs en lloança de la Mare de déu de Montserrat , venerada al seu Santuari de Montferri

Gogistes Tarragonins

Any: 2007

Goig número 652

Puigpelat

2010-01-30T10:41:00.003+01:00

Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.
Gogistes Tarragonins
Any: 2007

Puigpelat

2010-01-27T23:25:00.004+01:00

Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.Gogistes TarragoninsAny: 2006 Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.
Gogistes Tarragonins
Any: 2005

Puigpelat

2010-01-26T21:02:00.002+01:00

Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.
Gogistes Tarragonins
Any: 2006

Puipelat

2010-01-26T20:55:00.004+01:00

Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.
Gogistes Tarragonins
Any: 2008

Puigpelat

2010-01-26T20:44:00.003+01:00

Record de la festa de la Mare de Déu de la Llet o de l'Hospitalet.

Gogistes Tarragonins

Any: 2004

Valls: Santa Magdalena

2010-01-23T10:43:00.004+01:00

Goigs de Santa Maria Magdalena, que es canten a la seva ermita del Convent de Religioses Minimes de Valls.

Valls: Mare de Déu del Lledó

2010-01-14T12:47:00.003+01:00

Goigs a María Santissima 1961

Alcover: Mare de Déu del Remei

2010-01-06T21:30:00.004+01:00

Programa de les festes decennals de la Mare de Déu del Remei en el seu 20è aniversari de la coronació. (1989-2009)

Alcover: Mare de Déu del Remei

2010-01-05T15:24:00.003+01:00

Amb motiu de les segones festes Decennals de la coronació de la Mare de Déu del Remei (1989-2009), ha estat feta aquesta publicació.
maig 2009
Edició Parròquia d'Alcover i Gogistes Tarragonins.

Gaudia

2010-01-04T21:49:00.003+01:00

Gaudia nº 27, desembre de 2009
Portaveu del gogistes Tarragonins.
Goigistes Tarragonins
Uníó, 24, 2n 1a
43001 Tarragona
baches@tinet.org

Pont d'Armentera: Sant Crist

2010-01-04T15:26:00.003+01:00

Goig del miraculós Sant Crist de la vila del Pont d'Armentera.Edició, record de la festa major de la vila.
Aquest goigs a sigut editat ambla col·laboració de la Parròquia de Santa Maria Magdalena i l'associació Gogistes Tarragonins.
juliol, 1982

Pont d'Armentera: Sant Crist

2010-01-04T15:19:00.004+01:00

Goigs a lloar el Sant Crist que es venera a la parròquia del Pont d'Armentera. Edició conjunta parròquia i Gogistes Tarragonins.juliol 1982

Valls: Mare de Déu de la Candela

2009-12-30T11:22:00.005+01:00

Goig á la prodigiosíssima imatge de Maria Santíssima intitulada de la Candela : que's venera en la Iglesia Parroquial de S. Joan Baptista de la Ciutat de Valls.

Any: 1900

Masmolets: Sant Roc

2009-12-20T20:23:00.003+01:00

Miramar: La Creu

2009-12-20T19:16:00.009+01:00

El cim de La Cogulla, (789 mts), a la serra de Miramar, on presideix l'amblemàtica creu de ferro forjat, engolida avui per tota mena d'antenes i edificis d'empreses de telecomunicacions i TV.

Miramar és un nucli de població de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp. Situat al vessant est de la Serra de Miramar, a uns 670 m d'altitud, s'hi accedeix des de la carretera N-240, entre Valls i Montblanc, o pel GR 7.
Durant els segles XII i XIII, Figuerola i Miramar formaven part del castell de Prenafeta. A finals del segle XIII, però, Berenguer de Puigverd donà aquestes poblacions al monestir de Poblet, fins a l'exclaustració del monestir l'any 1835.
Les cases del poble estan penjades de la muntanya, mirant al mar, d'aquí el seu nom. N'és destacable l'església romànica de Sant Mateu, amb un altar dedicat al patró dels excursionistes, Sant Bernat de Menthon.

Font: Viquipèdia

Miramar: Sant Mateu

2009-12-20T18:21:00.009+01:00

L'edificació és romànica del segle XII amb moltes modificacions. Arran de la Guerra Civil va quedar malmesa i l'any 1944 és refomà. Les últimes intervencions son dels anys 1983-93.

L'obra és de pedra de carreus irregulars i coberta de teula.

Es tracta d'una església petita de planta rectangular i absis semicircular amb capelles dins dels murs laterals i una sagristia afegida al mur de la cara nord, tocant al absis. Te la capçelera orientada a llevant i el campanar d'espadanya situat a la cara de migdia, sobra la porta. La teulada a dues vessants, cobreix la nau i també l'absis, que va ser capalçat.

A l'església s'hi accedeix per la façana lateral, a la cara sud. Interiorment és una sola nau amb altar situat al absis, dos graons més alt que la resta, i el cor, sobre cabirons de fusta, situat a l'altre extrem. La nau és coberta per una volta de canó que arranca d'una cornisa que dóna el tomb a l'interior i amb un arc prebisteral que la separa de l'absis.

El mur de migdia té el portal d'arc mig punt dovelles emmarcades per una motllura esculpida composta de peces de diferents dissenys i amb una decoració floral gravada a la clau. El conjunt actual sembla fruit d'una reforma.

El mur de la capçelera té una finestra de doble esqueixada i de ponent una obertura circular sobre el cor.

El campanar d'espadanya, semivuitavat, situat sobre la volta, té un sol ull d'arc de mig punt i amb un frontó a la part superior. Es cobreix amb teula amb vessants, cap a l'interior.

Montferri: Mare de Déu de Montserrat

2009-12-10T14:48:00.004+01:00

Virolai a la Mare de Déu de Montserrat, Ermita de Montferri.

Gogistes de Tarragona 2007

Montferri: Sant Bartomeu

2009-12-10T14:41:00.003+01:00

Goigs del glorios apòstol Sant Bartomeu, patró de la vila de Montferri.
Edició: Gogistes de Tarragona 2007

Santes Creus: Santa Maria

2009-12-03T18:55:00.004+01:00

Valls: Santa Úrsula

2009-12-03T13:49:00.002+01:00

Valls: Santa Úrsula

2009-12-03T13:42:00.002+01:00

Valls: Mare de Déu de la Candela

2009-12-02T17:44:00.001+01:00

Valls: Santa LLúcia

2009-12-02T13:08:00.002+01:00

Santes Creus: Hospital Sant Pere dels Pobres

2009-11-29T19:31:00.005+01:00

Dins del clos del monestir de Santes Creus (Aiguamurcia), podem visitat just a l'entrar a la seva part dreta, el petit claustre del palau de l'Abat (1640), que correspon a l'antic hospital de Sant Pere dels Pobres.

Santes Creus: Santa Llúcia

2009-11-29T19:24:00.007+01:00

Capella de Santa Llúcia, amb fasana esgrafiada, edificada l'any 1741.

Valls: Mare de Déu del Lledó

2009-11-29T16:14:00.002+01:00

Goigs en alabansaq de Maria Santisima del Lladó que's venera en lo seu santuari de la ciutat de Valls.

Edició: 1985

Valls: Mara de Déu del Lledó

2009-11-18T16:16:00.001+01:00

Valls Creu de Cames

2009-11-15T17:10:00.004+01:00

Creu de terme, doniminada Creu de Cames, situada al antic cami de Mosmolets, avui al costat d'una fabrica de ceramica al carrer del mateix nom de Valls.

Diu la tradició poplular que pel Portal d'en Farigola, costat avall, fa molt temps, srtíun home amb tota la pinta de rodamón. Cosa raram, no trobà ningú a la vila que li oferis sostre ni acolliment. Instal·lat sota els porxos de la Plaça de lesQuarteres, allargava la mà demanant una aloina als vilatans uqe hi circulaven, però, cap d'ells li'n feia cas.
Finalment, sentint-se dissortat i amb el cor ple de verí, resolgué abandonar la vila tot renegant. S'anà enfosquin el cel, i els llampecs aparegueren cada vegada més sovint, mentre ell anava enfilant el camí de Montblanc, tot queixant-se de la seva mala sort i de Déu mateix. De sobte, un llampec il·luminà la creu de terme que s'alçava al peu del camí. Aquella aparició, queper a tota persona de l'època era un signe de prtecció, encengué de tal manera aquell home descregut que amb la seva mà sacrílega adreçà un tret contra la imatge del Creador.
Al mateix instant, caigué estenallat, i un llamp s'enfonsà a terra entreles confulsions del seu cos. Una frare vaputxí passava per la vora i va córrer per salvar-lo d'aquell terrible càstig, però ja eratard... solament les cames li quedaren enfora. El frare volent treure'l..., l'agafà per una cama, que li quedà a les mans. La resta del cos fou engolit per sempre. La llegenda continua. Algú ha volgut atribuir el nom de Creu de Cames a la tradició popular de la llegenda, mentre que d'altres, amb més essència, creuen que pregué el nom d'un personatge vallenc.

Font: Mongrafies vallenques 3
Volum XVI
Autor: Gabriel Secall i Güell

Valls: Covent Mínimes

2009-11-15T17:02:00.005+01:00

Foto anys 1950

Antic convent de les monges Mínimes, situat al Pati de Valls, l'ordre deixa aquest lloc per a una nova ubicació al barri de la Verneda, avui carrer Sor Filomena Ferrer.

Valls:Monestir de la Immaculada

2009-11-15T13:36:00.010+01:00

El convent de les Monges Mínimes de Valls, el 1 de març de 1681, comença aquesta fundació en un edifici al costat del castell, a la plaça del Pati del mateix castell. molt aviat va quedar transformat en convent, amb una petita capella.

L’església es construir més tar i fou inaugurada el 4 de maig de 1761. De una sola nau, presidida per una imatge de la Immaculada, obra de Lluís Bonifás. Dita imatge i tot l’edifici va ser destruït al 1936.
Desprès es refà la comunitat que uns anys més tard deixa el lloc per traslladar-se a un nou espai al camí de la Verneda, al carrer: Sor Filomena, avui un nou barri de la ciutat.

Valls: Monestir de la Presentació

2009-11-13T13:57:00.006+01:00

El Carmel de Valls o Monestir de la Presentació, va ser fundat el 15 de Desembre de l’any 1680 per la vídua Francesca de la Presentació i algunes altres germanes procedents dels monestirs de Vilafranca i Barcelona. Sofriren vàries exclaustracions i vicissituds; el primer Monestir fou enderrocat totalment en la guerra civil del 1936, però de forma, entre providencial i heroica, ho varen anar superant tot. La comunitat consta de sis religioses catalanes i quatre germanes africanes de vots solemnes.

Font: web del Monestir

Alcover: Convent Sant Anna

2009-11-09T12:18:00.002+01:00

El convent de Santa Anna es localitza a les afores del poble, a la banda dreta tot anant cap a Mont-ral i sota la muntanya de “el Calvari”. Aquest va ser fundat el 1582 per l’arquebisbe Antoni Agustí. L’edifici es va elevar on hi havia la capella de Santa Anna.
El convent fou de l’ordre franciscana i al llarg dels seus dos segles i escaig de vida conventual albergà entre 25 i 30 persones. A part del món religiós, el convent va estendre’s al de l’ensenyament, raó per la qual els frares franciscans eren apreciats pels alcoverencs. L’edifici patí un incendi i un saqueig el 10 de setembre de 1822. A causa de la desamortització, en el 1836 l’edifici passà a propietat municipal. És a partir d’aquest moment quan l’edifici realitza funcions diverses entre les quals destaquen les d’hospital dels pobres, habitatges particulars, escola d’un frare o la fàbrica de teixits. Els últims residents van ser la caserna de la Guàrdia Civil els quals van entrar el 1920. Des de 1973 fins ara, el convent resta deshabitat i en perill d’enrunar-se.

Pel que fa a l’estructura, la part central del convent és un claustre voltat de cinc arcs de mig punt en cada banda. El pati del claustre conté una immensa palmera. Dos pisos de passadissos s’estiren a les quatre bandes tot donant pas a les cel·les. Adossat al convent trobem l’església; un temple d’una sola nau amb vuit capelles i amb el sostre caigut.

Font: web Ajuntament d'Alcover

Alcover: Ermita del Remei

2009-11-09T12:04:00.008+01:00

L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.
Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

Font. web Ajuntament d'Alcover

Cabra del Camp: Sant Crist

2009-11-08T22:36:00.006+01:00

Gozos de la prodigiossima imagen del Santo Cristo de Cabra.
Any: 1940

Valls: Granja Doldellops

2009-11-07T16:57:00.007+01:00

La Granja de Doldellops, fou una antiga granja del monestir de Poblet dins del municipi de Valls, en una partida donada al monestir l'any 1154.
Dins del edifici s'hi troba l'ermita dedicada a Sant Cèsar.

Escut de Poblet, col·locat a la façana de l'edifici, fa referència a la seva antiga pertinença al monestir cistercenc.

Valls: Granja Doldellops

2009-11-04T12:46:00.004+01:00

Goigs a llahor del glorios Sant Cèsar Abat i Bisbe d'Arles qual imatge es vnera a la capella de la Granja Doldellops.

Alcover: Mare de Déu del Remei

2009-11-01T22:53:00.003+01:00

50è Aniversari de la reposició de la imatge de la Mare de Déu del Remei
Programa d'actes.
maig 1989

Valls: Sant Joan

2009-10-26T20:05:00.006+01:00

El campanar, 74 metres d'alçaria, és considerat el més alt de Catalunya. Fou obra de l'arquitecte Francesc Villar i Carmona i el mestre d'obres Joan Oller i Sans. Fou inaugurat el 20 d'0ctubre de 1897. Destil neogòtic, de planta quadrada a la part inferior i octogonal a la superior, té vuit finestrals i acaba en una cúpula de ferro.
Es va restaurar entre els anys 1984 i 1997.

Masmolets: Sant Roc

2009-10-12T21:45:00.001+02:00

Goigs del Gloriós Sant Roch que's venera a la iglesia de Masmolets.

La Riba: Ermita Mare de Déu de la Gràcia

2009-10-12T17:57:00.006+02:00

Ermita de la Mare de Déu de Gracia, situada al terme de La Riba.

Selmella: Sant Llorenç

2009-10-12T17:08:00.008+02:00

Llogaret deshabitat situat sota el castell de Selmella a la part solana. Només queda mig dempeus l'església de Sant Llorenç, romànica del s. XII.

Valls: Església de Sant Joan

2009-10-11T21:47:00.008+02:00

Rosassa de l'església de Sant Joan

Els vistralls de la rosassa els féu el 1609 el mestre vitraller genovès, Giocomo Carnobali. El conjunt esta format per dos cercles concèntrics, que recorden els pètals d'una flor. Els plafons del cercle exterior són, alternativament, geomètrics i figuratius, amb imatges de Crist, sant Joan Baptista, i deu apòstols. En el cercle interior figurent dotze àngels músics; per fer aquestes figures es reaprofiten vidres antics, d'estil gòtic, concretament dos caps d'àngel. Al centre hi figura l'escut de Valls, amb data de 1757, que fa referència a una de les moltes restauracions que ha sofert.
L'ultima restauració data de l'any 1995.

Valls: Església del Carme

2009-10-05T20:51:00.004+02:00

L'Església del Carme, situada a la plaça del mateix nom, data del segle XVIII. Aquesta església formava part del convent que ocupava la comunitat del Carme. El temple és d'una nau coberta amb volta de canó amb llunetes i amb capelles laterals. La imatge de la Mare de Déu del Carme és de l'escultor Josep Busquets. El seu campanar, a la banda de l'Epístola, es va realitzar entre els segles XVIII i XIX.

Valls: Església del Cor de Maria

2009-10-04T21:10:00.008+02:00

Capella del Col·legi Cor de Maria, situada al carrer del mateix nom. Aquesta construcció de 1903, segueix les pautes de l'historicisme medievalista que combina elements del romànic i del gòtic. La porta d'entrada és d'arc de mig punt, amb arquivolta decorada amb motius florals. A la part superior hi ha una rosassa gotitzant.

Rosassa

2009-10-04T20:53:00.007+02:00

La Rosassa del Monestir de Montserrat

Finestral generalment ornamental, circular calat i vidriat que es troba generalment a la façana principal de les esglésies o catedrals.
La decoració està feta en sentit radial, representant estilitzadament els pètals d'una rosa (d'aquí el seu nom), i relata la història bíblica d'una figura que apareix al centre de la composició. Els temes més retratats acostumen a ser la Mare de Déu amb el Nen, l'últim sopar de Crist amb els apòstols i altres històries bíbliques.

Valls: Santuari de Mare de Déu del Lledó

2009-10-04T17:32:00.015+02:00

El santuari acull i si venera la imatge de la Mare de Déu del Lladó, copatrona de la ciutat de Valls.

La imatge de la Mare de Déu del Lledó, que data probablement del segle XIV i que, segons la tradició, es va trobar l'any 1366 a la soca d'un lledoner. La imatge és gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, te una alçada de 95 centímetres. Es tracta de la representació de la Verge dempeus i amb el bust lleugerament inclinat a la dreta per compensar la figura del Nen Jesús que sosté amb el braç esquerre.

El santuari actual es va edificar en el primer quart del segle XVIII i la seva estructura és la d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. L'austeritat de la construcció és pròpia de l'orde dels caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració, l'any 1835.

L'església també conté el retaule major noucentista, que va projectar Cèsar Martinell l'any 1925, amb pintures a l'oli del retaule son obra de Francesc Galofre Oller,.

Amb motiu de la celebració del 600 anys de l'aparició de la verge, el 1966 i per aquest motiu es realitzen les pintures al fresc del Cambril, obra d'Antoni Català Gomis, i s'estrenaren la taula de l'altar major, els vidriers laterals i la rosassa, que són obra de l'escultor J. Perelló.

Orla

2009-09-28T09:06:00.001+02:00

Dibuix o filigrana que emmarca el text d'un goigs

Ermita

2009-09-28T09:00:00.000+02:00

Capella situada generalment en despoblats.