diumenge, 29 de novembre de 2009

Santes Creus: Hospital Sant Pere dels Pobres

Dins del clos del monestir de Santes Creus (Aiguamurcia), podem visitat just a l'entrar a la seva part dreta, el petit claustre del palau de l'Abat (1640), que correspon a l'antic hospital de Sant Pere dels Pobres.

Santes Creus: Santa Llúcia

Capella de Santa Llúcia, amb fasana esgrafiada, edificada l'any 1741.

Valls: Mare de Déu del Lledó

Goigs en alabansaq de Maria Santisima del Lladó que's venera en lo seu santuari de la ciutat de Valls.

Edició: 1985

diumenge, 15 de novembre de 2009

Valls Creu de Cames

Creu de terme, doniminada Creu de Cames, situada al antic cami de Mosmolets, avui al costat d'una fabrica de ceramica al carrer del mateix nom de Valls.

Diu la tradició poplular que pel Portal d'en Farigola, costat avall, fa molt temps, srtíun home amb tota la pinta de rodamón. Cosa raram, no trobà ningú a la vila que li oferis sostre ni acolliment. Instal·lat sota els porxos de la Plaça de lesQuarteres, allargava la mà demanant una aloina als vilatans uqe hi circulaven, però, cap d'ells li'n feia cas.
Finalment, sentint-se dissortat i amb el cor ple de verí, resolgué abandonar la vila tot renegant. S'anà enfosquin el cel, i els llampecs aparegueren cada vegada més sovint, mentre ell anava enfilant el camí de Montblanc, tot queixant-se de la seva mala sort i de Déu mateix. De sobte, un llampec il·luminà la creu de terme que s'alçava al peu del camí. Aquella aparició, queper a tota persona de l'època era un signe de prtecció, encengué de tal manera aquell home descregut que amb la seva mà sacrílega adreçà un tret contra la imatge del Creador.
Al mateix instant, caigué estenallat, i un llamp s'enfonsà a terra entreles confulsions del seu cos. Una frare vaputxí passava per la vora i va córrer per salvar-lo d'aquell terrible càstig, però ja eratard... solament les cames li quedaren enfora. El frare volent treure'l..., l'agafà per una cama, que li quedà a les mans. La resta del cos fou engolit per sempre. La llegenda continua. Algú ha volgut atribuir el nom de Creu de Cames a la tradició popular de la llegenda, mentre que d'altres, amb més essència, creuen que pregué el nom d'un personatge vallenc.

Font: Mongrafies vallenques 3
Volum XVI
Autor: Gabriel Secall i Güell

Valls: Covent Mínimes

Foto anys 1950


Antic convent de les monges Mínimes, situat al Pati de Valls, l'ordre deixa aquest lloc per a una nova ubicació al barri de la Verneda, avui carrer Sor Filomena Ferrer.

Valls:Monestir de la Immaculada





El convent de les Monges Mínimes de Valls, el 1 de març de 1681, comença aquesta fundació en un edifici al costat del castell, a la plaça del Pati del mateix castell. molt aviat va quedar transformat en convent, amb una petita capella.

L’església es construir més tar i fou inaugurada el 4 de maig de 1761. De una sola nau, presidida per una imatge de la Immaculada, obra de Lluís Bonifás. Dita imatge i tot l’edifici va ser destruït al 1936.
Desprès es refà la comunitat que uns anys més tard deixa el lloc per traslladar-se a un nou espai al camí de la Verneda, al carrer: Sor Filomena, avui un nou barri de la ciutat.

divendres, 13 de novembre de 2009

Valls: Monestir de la Presentació


El Carmel de Valls o Monestir de la Presentació, va ser fundat el 15 de Desembre de l’any 1680 per la vídua Francesca de la Presentació i algunes altres germanes procedents dels monestirs de Vilafranca i Barcelona. Sofriren vàries exclaustracions i vicissituds; el primer Monestir fou enderrocat totalment en la guerra civil del 1936, però de forma, entre providencial i heroica, ho varen anar superant tot. La comunitat consta de sis religioses catalanes i quatre germanes africanes de vots solemnes.

Font: web del Monestir

dilluns, 9 de novembre de 2009

Alcover: Convent Sant Anna


El convent de Santa Anna es localitza a les afores del poble, a la banda dreta tot anant cap a Mont-ral i sota la muntanya de “el Calvari”. Aquest va ser fundat el 1582 per l’arquebisbe Antoni Agustí. L’edifici es va elevar on hi havia la capella de Santa Anna.
El convent fou de l’ordre franciscana i al llarg dels seus dos segles i escaig de vida conventual albergà entre 25 i 30 persones. A part del món religiós, el convent va estendre’s al de l’ensenyament, raó per la qual els frares franciscans eren apreciats pels alcoverencs. L’edifici patí un incendi i un saqueig el 10 de setembre de 1822. A causa de la desamortització, en el 1836 l’edifici passà a propietat municipal. És a partir d’aquest moment quan l’edifici realitza funcions diverses entre les quals destaquen les d’hospital dels pobres, habitatges particulars, escola d’un frare o la fàbrica de teixits. Els últims residents van ser la caserna de la Guàrdia Civil els quals van entrar el 1920. Des de 1973 fins ara, el convent resta deshabitat i en perill d’enrunar-se.

Pel que fa a l’estructura, la part central del convent és un claustre voltat de cinc arcs de mig punt en cada banda. El pati del claustre conté una immensa palmera. Dos pisos de passadissos s’estiren a les quatre bandes tot donant pas a les cel·les. Adossat al convent trobem l’església; un temple d’una sola nau amb vuit capelles i amb el sostre caigut.

Font: web Ajuntament d'Alcover

Alcover: Ermita del Remei




L’ermita del Remei, un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a la vall del riu Glorieta, a uns 3 quilòmetres del poble. Al costat de l’ermita hi ha la casa de l’ermità, substituïda per una casa de colònies el 1961 i actualment habilitada com a restaurant.
Els orígens de l’ermita no són molt clars. Es creu que inicialment hi havia una capella de Sant Antoni Abat on es venerava la Mare de Déu del Remei. El 1761 l’ajuntament i els veïns van construir l’actual santuari. L’obra va finalitzar el 1772. Per a la construcció es va aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. D’altra banda, hi ha documentació municipal on consta que el 1638 ja existia una ermita dedicada a Nostra Senyora del Remei.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i ex-vots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei. Tot i això, l’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat no només per motius religiosos. A una banda del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”, és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.

Font. web Ajuntament d'Alcover

diumenge, 8 de novembre de 2009

Cabra del Camp: Sant Crist

Gozos de la prodigiossima imagen del Santo Cristo de Cabra.
Any: 1940

dissabte, 7 de novembre de 2009

Valls: Granja Doldellops

La Granja de Doldellops, fou una antiga granja del monestir de Poblet dins del municipi de Valls, en una partida donada al monestir l'any 1154.
Dins del edifici s'hi troba l'ermita dedicada a Sant Cèsar.


Escut de Poblet, col·locat a la façana de l'edifici, fa referència a la seva antiga pertinença al monestir cistercenc.




dimecres, 4 de novembre de 2009

Valls: Granja Doldellops

Goigs a llahor del glorios Sant Cèsar Abat i Bisbe d'Arles qual imatge es vnera a la capella de la Granja Doldellops.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Alcover: Mare de Déu del Remei


50è Aniversari de la reposició de la imatge de la Mare de Déu del Remei
Programa d'actes.
maig 1989